Uno. Han transcurrido ya unas cuantas horas desde que tuvo lugar la votación para la elección del nuevo Decanato  de la Facultad. El viernes 2 de marzo entre las 12’30 y las 13’00 horas. Perdimos. La otra candidatura obtuvo 28 votos; nosotros 19; y dos electores decidieron depositar su voto en blanco.

Es hora, pues, de dar por concluida la aventura de este blog de campaña, que debemos a la inmensa generosidad de Justo Serna. Al hacerlo también quisiera agradeceros a todos los miembros del equipo vuestra disponibilidad, vuestra entrega apasionada al proyecto que hemos llevado a cabo juntos durante dos meses.

Ciertamente estoy muy satisfecho por el equipo que hemos formado y porque entre todos hemos abordado la campaña con humor e ironía, incluso en los momentos de zozobra y desánimo siempre había alguno que recordaba la necesidad de seguir adelante con entusiasmo y sin cejar. El desaliento no estaba contemplado.

Y, además,  en todo momento ha estado el blog. Justo: ha sido un acierto que te agradecemos muy sinceramente porque hemos podido acudir a él para recuperar el entusiasmo; la escritura jugaba a nuestro favor y detenía la opinión de los amigos a la que podíamos volver constantemente.

Un latinajo para ti: “Iuste, gratias ago tibi quia nobis auxiliasti docuisti quoque secreta magneticarum taeniarum. Scribere  commentaria nostra legereque expositiones sociorum amicorumque potebamus. Gratias”.

Dos. Al final de todo queda una sensación agridulce. Desde el principio siempre confié en que había elementos que jugaban a nuestro favor.

El primero, la palabra. Pensaba que la confrontación de opiniones nos favorecería. Sin embargo, algunos de los colegas no estuvieron dispuestos a escuchar. Incluso alguno de los miembros de la Junta votó por correo a pesar de que estaba en la Facultad el día en que se verificó el acto electoral. ¿Por qué? ¿Acaso tenía miedo de ser convencido en la Junta extraordinara? El anteproyecto de Estatutos de la Universitat de València-Estudi General, de la época democrática, utilizó el grabado de un incunable valenciano en el que se representa una aula universitaria y se puede leer: “Qui habet aures audiendi audiat”. ¡Cuán lejos nos hallamos de esta admonición bíblica!

El segundo elemento, el equipo: la misma composición del equipo. Pensaba, y pido disculpas por ello, que ser catedrático significaba algo en la Universidad: en mi caso desde 1993, con seis quinquenios docentes reconocidos por nuestra Universidad de Valencia y cinco sexenios de investigación evaluados de forma positiva por la Comisión Nacional de Evaluación de la Actividad Investigadora.  Parece ser que no es así.

La Junta ha elegido como Decana a una profesora Contratada Doctora, cuyo equipo está integrado por cuatro titulares de Universidad, y ha desestimado el equipo que yo presidía integrado por un Catedrático de Universidad, una acreditada como Catedrática de Universidad por la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y la Acreditación, y dos profesores Titulares de Universidad. Los miembros de la Junta que no nos votaron dirán que resulta irrelevante la presencia de los Catedráticos en el equipo decanal. Ciertamente yo no creo que sea así. Pero, si ellos lo juzgan de ese modo, ¿por qué todos ellos aspiran a ser Catedráticos? Algunos con méritos más bien exiguos, e incluso discutibles.

Tercer elemento, las formas. Alguien puede pensar que soy un ingenuo, porque albergaba la esperanza de que la palabra, expuesta convenientemente en los lugares ad hoc, me beneficiaría. Sin embargo, esta es una opinión no compartida por todos. Otros oponen formas y comportamientos propios de la Restauración decimonónica española.

Eso me recordaba Encarna aludiendo a otros tiempos. Frente a estos procedimientos me siento inerme. Desconozco sus vericuetos. Tampoco deseo conocerlos. Prefiero la ingenuidad, por lo que tiene de sinceridad.

Quiero ser simplemente el personaje que citaba Justo en la apertura de este blog: Henri Georgre Liddell.

Gracias.

Bene valete

Vobis salutat franciscus.

 

La candidatura que encapçala Francisco Gimeno Blay ha perdut les eleccions. Això quina cosa significa? Doncs que Francisco Gimeno Blay no serà degà de la Facultat de Geografia i Història de València. És una llàstima: hi havia un bon projecte de canvi; i també persones de vàlua disposades a gestionar amb ganes, amb il·lusió. Malauradament no ha pogut ser. O com diuen els italians: peccato! O siga: llàstima!

Creiem que és una opció que perd la Facultat. Desitgem que els col·legues de l’altra candidatura, encapçalada per Ester Alba, contractada doctora del Departament d’Història de l’Art, puguen dur endavant el seu projecte personal.

Nosaltres seguim amb alegria i amb ganes: la docència i la investigació ens omplen.

Moltíssimes gràcies pel recolçament.

Per a Paco, per a tu, reproduïm part de la lletra d’una cançó lleugerament abreujada i retocada.

T’hem conegut sempre igual com ara

...Entre els sorolls dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
hem vist molt clar que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.

t’hem conegut sempre igual com ara
amb pocs cabells, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d’amic, company, conscient del perill.

Sense parlar ens has dit “tot va creixent”,
lluita d’avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignoràncies.

T’hem mirat mentre serè et presentaves,
hem sentit un gran orgull de dones i d’homes,
no ens trobem sols, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen…

T’he conegut sempre igual com ara (1973), Raimon.

Voglio vivere così (1941), Ferruccio Tagliavini

…Voglio vivere così
col sole in fronte
e felice canto
beatamente
Voglio vivere e goder
l’aria del monte
perché questo incanto
non costa niente…


Paraules pronunciades per Francisco Gimeno Blay, candidat a Degà, al Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, el 2 de febrer de 2012.

Entre tots ho farem tot: paraules, coneixement, raó, renovació

Bon dia a tots,

Amics, amigues, companyes, companys,

Quan emprenguis el camí cap a Ítaca,

demana que sigui llarg el viatge,

ple de peripècies, ple d’experiències.

Savia recomanació la de Konstantin Kavafis per al camí que ens conduirà fins la nostra Ítaca, tot al llarg del qual hem de gaudir i aprendre el màxim d’allò que trobarem a la travessia. Com que una part del nostre viatge és compartit amb tots vosaltres, amb tots aquells que treballem i estudiem a la Facultat, volem compartir amb vosaltres les raons que han esperonat la presentació d’aquesta candidatura al deganat de la Facultat de Geografia i Història. Algunes de les quals són:

(1) Volem Independència, distància amb altres institucions universitàries. Un grup de professors, constituïda la Junta decidiren proposar candidats a Degà/Degana. Assenyalaren la conveniència que el candidat havia d’ésser, si més no, PDI Funcionari. Raons: La seua gestió pot ésser compromesa per la seua aspiració personal, legítima però, de promocionar-se en àmbit acadèmic.

(2) Us oferim un equip amb Experiència i participació: gestionant diversos contextos universitaris, així com d’altres fóra de l’àmbit acadèmic. Una experiència que no s’atura en els propis interessos personals, ben contrariament vol contribuir a la definició d’un futur més participatiu en el qual, a més a més, pugam gaudir d’una Universitat pública que siga excel·lent i de qualitat. I en aquesta Universitat tots i cadascú de nosaltres (PAS, Estudiants i Professors) som necessàris; tots plegats hem de ser els actors principals del nostre present i també del futur. La participació de tots ells es recordava ja al Gaudeamus igitur:

Vivat Academia,

Vivant professores.

Vivat membrum quodlibet

Vivant membra quaelibet,

Semper sint in flore.

[Visca la Universitat / visquen els professors / visquen tots i cadascú dels seus membres / resplendesquen sempre]

Tots plegats, doncs, ho podem fer, ho farem.

(4) Aporten una Passió jovenívola: per dissenyar espais de diàleg, d’encontre, de confrontació de parers i d’opinions per tal d’entendre els altres. Partim del supòsit que la nostra és només una opinió, una més i no l’única.

(5) Volem compartir la Il·lusió: per assolir nivells d’excel·lència i de qualitat a la nostra Facultat, tant a l’àmbit de la docència com al de la recerca. Volem que la nostra Facultat, tot i les adversitats del present derivades de la crisi econòmica, esdevinga una institució de referència docent i investigadora.

(6) Us proposem un Espai d’intercanvi: Esperonar altres companys universitaris, especialment els qui comparteixen els mateixos interessos i freqüenten espais d’estudi i de recerca com els nostres, per tal de confegir el món que gira entorn de les Humanitats. Es tractaria, doncs, d’afavorir l’encontre entre els professors de les facultats de Filologia, Filosofia i Història, a més d’altres, amb el ferm propòsit d’encetar un procés d’enfortiment de les Humanitats, enteses com els Studia Humanitatis amb les que descobrim les nostres claus d’identitat. I aquesta, potser, esdevindrà una de les nostres millors contribucions al Campus d’Excel·lència del qual quedem, dissortadament, sempre al marge.

***

Voldriem compartir, doncs, amb els membres del PDI, PAS i Estudiants/es la il·lusió que tot el que hem anunciat es pot aconseguir.

Com?

Entre tots ho farem tot

(1) Per començar: Caldria revitalitzar alguns organismes representatius com ara la Junta, per tal que no esdevinga una institució de pur tràmit administratiu, si voleu un xic esmorteïda. Hi ha que gestionar, certament, però les formes de la gestió conve canviar-les, fent-les més dinàmiques i alhora participatives.

Pagaria la pena, al nostre parer, que la Junta es transformés en un lloc de diàleg i d’encontre fructífer entre tots els seus membres. I això resulta fonamental atés que al seu si s’aproven els plans d’estudis, la distribució docent dels màsters de la Facultat, la distribució del pressupost económic i tants altres aspectes relatius a la vida universitària.

Algunes inèrcies, però, actúen de forma negativa, ja que alguns pensen que tot es resol als Departaments. Aixó és cert, parcialment, però. Hem de recuperar la Junta com un espai d’intercanvi. Així aconseguirem pensar en clau de Facultat, clau de la que ben sovint ens hem oblidat. La dispersió departamental ha afavorit aquesta deriva individualista que ha debilitat, quan no ha fet impossible, compartir il·lusions més enllà de la trista gestió per se.

Ens cal, doncs, tornar a configurar aquest cercle d’encontre, especialment en aquest context de crisi econòmica i social, la qual ens perjudica especialment en la mesura en la qual som intel·lectuals dedicats al conreu de les Humanitats. Sabers que no interessen massa al conjunt social i, dissortadament, fins i tot són infravalorats i menystenguts per companys universitaris d’altres àrees de coneixement, que als moments actuals gaudeixen d’una fama efímera. Nosaltres, però, podem actuar sobre aquesta situació per tal de millorar-la, si més no.

(2) Trencar amb les inèrcies que ens debiliten:

Pensem que cal trencar les inèrcies imposades per una certa tutela no desitjada.

L’èmfasi en la defensa d’una gestió asèptica ens ha fet perdre il·lusions que poden ser compartides per tothom, especialment perquè alló que deuria ésser el camí, l’eina per garantir el correcte desenvolupament de la docència i la recerca ha esdevingut la fí, la única fí. És aquesta una de les raons per les quals es justifica que molts professors pensem que els que ja no necesitem la gestió per la nostra promoció personal devem dedicar-li un temps i contribuir-hi de manera decisiva a trencar amb la passivitat i la deixadesa. És la nostra obligació amb la Universitat que ens ha permés aprendre gran part del que sabem.

Aquests esdeveniments han fet desaparéixer l’encís de compartir quelcom entre tots nosaltres, i per aquesta raó s’ha el·ludit constantment la confrontació d’idees i el debat intel·lectual. La atomització de la Facultat assolida com a conseqüència de l’enfortiment dels Departaments ens ha impedit, ben sovint, pensar en clau de Facultat. Cladrà, doncs, redreçar aquesta deriva negativa, al nostre parer.

Per tal d’ensolcar aquest redreçament necessàri, estimem que les responsabilitats de gestió deuen ésser compartides entre el major nombre possible de membres del PDI. Aconseguiriem, a més a més, transparència i regeneració democràtica institucional. El concurs nombrós de professors garantiria la pluralitat i amb tota seguretat brollarien noves idees, formes més enginyoses de gestionar les infraestructures, la docència i la recerca. Podríem albirar, aleshores, sommiar fins i tot, la possibilitat que la nostra Facultat de Geografia i Història (sense oblidar que fou la de Miquel Dolç, Miquel Tarradell, Joan Reglà, Vicenç Roselló, i tants altres) de bell nou tornés a situar-se entre les capdavanteres. És un somni, certament; a nosaltres, però, ens agradaria que esdevingués una realitat. N’és certament una de les nostres responsabilitats i ens empeny a presentar-vos aquests equip i programa.

(3) Propostes per a una Facultat de qualitat al sí de la Universitat

Permeteu-me que per tal de puntualitzar alguns aspectes del nostre programa i presentar l’equip que hem preparat, utilitze la definició que las Partidas, d’Alfons el Savi, proporcionaven de la UNIVERSITAT; aquesta era el: «Ayuntamiento de maestros et de escolares que es fecho en algún logar con voluntat et con entendimiento de aprender los saberes» (Partid. II, título XXXI, ley 1.)

Hi ha en aquest text els elements definitoris de la funció que les succesives societats han confiat a la Universitat. Han de convergir tots ells per tal que existesca:

(a) els professors,

(b) els estudiants,

(c) els espais i la seua admistració, i

(d) la voluntat d’aprendre.

Els universitaris constituïm, doncs, un bloc heterogeni i plural, l’objectiu de tots plegats, però, és el d’afavorir la transferència del saber: ensenyar|aprendre. I de bell antuvi, professors i alumnes, han fet servir la paraula per transmetre el saber i amb elles han bastit els respectius futurs. Precisament, per aquesta raó, són fonamentals per a dur a terme el nostre quefer quotidià universitari; algunes d’aquelles voldria recordar-les ara: aula, bibliotheca, cathedra, Decanus, lectio, liber, magister, Rector, sapientia, stationarius, studium generale, Universitas studiorum, verba.

[Aula, biblioteca, càtedra, Degà, Estudi General, lliçó, llibre, llibreter, mestre, paraules, Rector, Universitat, saviesa].

I entre tots ho podem i devem de fer-ho al més alt nivell. És el compromís de tots nosaltres, tots plegats, perquè a la fí el que ens interessa és la Universitat, Alma mater. N’és la millor herència que podem transmetre als nostres fills, als nostres successors, raó per la qual asumim el document de la Plataforma per la Defensa de la Universitat Pública signat recentment pels sindicats universitaris. Compartim, doncs, el sentiment de goig pel nostre Estudi General valencià, com ens ho recorda tots els anys l’Orfeó Universitari al començament de curs amb els versos:

Alma Mater floreat

Quae nos educavit

Caros et conmilitones

Dissitas in regiones

Sparsos congregavit.

[Que resplendesca la Universitat / que ens ha educat / i ha reunit / els benvolguts companys/ dispersos en regions llunyanes].

+++

Tot tenint present els elements descrits fins aquest moment podem dibuixar ara de quina manera ens proposem actuar. Us proposem per al nostre equip tres vicedeganats i un secretari, tots ells membres electes de l’actual Junta de Facultat.

(1) Vicedeganat d’estudis. Correspondrà al Vicedegà d’Estudis, Prof. Dr. Rafael Narbona Vizcaíno, catedràtic d’Història Medieval, la gestió dels següents graus: Història Història de l’Art Geografia i Medi Ambient, i Informació i Documentació. A més a més dels màsters: Patrimonio Cultural, Análisis y Gestión, Història de la formació del món occidental. Els Departaments de Geografia, Història de l’Art, Història Contemporània i Arqueologia i Prehistòria gestionen els seus màsters respectius. Tenim davant de nosaltres el repte de reformar els plans d’estudis. Hem après molt en aquest terreny d’ençà l’any 1993. L’experiència assolida ens aconsella afrontar la reforma amb tranquil·litat, sense presses i, sobretot, amb seny. Hem de cercar els consensos que garantesquen la permanència dels continguts dels títols tot al llarg dels anys vinents. La col·laboració entre professors i estudiants resulta indefugible, fixant sempre la mirada en el futur i en els guanys que n’obtindran els alumnes.

(2) Vicedeganat d’Estudiants i programes d’Intercanvi. Els Alumnes dels graus i màsters de les titulacions suara esmentades han confiat en la capacitat docent de la Facultat de Geografía i Història i d’aquesta esperen obtindre una formació plural, rica i de qualitat. Els interessa a més a més, a hores d’ara, tot alló relacionat amb els intercanvis que existeixen amb altres Universitats, en els diversos programes internacionals i nacionals (Erasmus, Socrates, etc). De tot açó s’ocuparà la Prof. Dra. María José López García, Professora Titular del Departament de Geografia. Certament aquest és un domini al qual hem avançat força els darrers anys; cal, això no obstant, intensificar els intercanvis especialment amb els centres educatius d’avantguarda del nostre entorn europeu , així com d’altres contrades. I en aquest context no ens hem de contentar amb la quantitat, sino amb la qualitat de les universitats amb les quals mantenim relació.

(3) Vicedeganat d’Infraestructures i Cultura. Aquest vicedeganat bicèfal s’ocuparà tant de les infraestructures com de les activitats culturals, de diversa natura, que posarà en marxa el Deganat. Se’n farà càrrec la Prof. Dra. Encarna Garcia Monerris, Professora Titular d’Història Contemporània. Els àmbits de competència seran, d’una banda, les infraestructures docents encara que, de moment, no hi ha obres importants que dur a terme. Ja ho hem anunciat adés, per tal que la docència puga impartitr-se amb la dignitat i eficàcia adequades les aules, actualment, han de disposar de l’utillatge informàtic actualitzat i en perfectes condicions, raó per la qual és la nostra intenció centralitzar la seua gestió en un vicedeganat compartit amb l’organització de les activitats culturals. Amb aquestes últimes, ens abelliria contribuir al redreçament d’algunes de les indiferències suara esmentades. En tenim pensades:

(3.1.) Programacions de caire cultural que es desenvolupen tot al llarg del curs acadèmic com ara: Cine-Forum, audicions musicals, etc., les temàtiques de les quals haurien d’ésser transversals per tal d’implicar tots els departaments i àrees de coneixement de la Facultat.

L’objectiu, però, seria que participaren els diversos col·lectius que conviuen al si de la Facultat, així com també altres membres de la comunitat universitària de les Facultats de l’àrea de les Humanitats la qual cosa enriquiria notablement la susdita activitat. Fóra oportú imbricar aquestes activitats amb la docència i la recerca dutes a terme a la Facultat.

(4) Secretaria. L’equip fins ara anomenat comtarà amb l’inestimable col·laboració del seu secretari, i alhora secretari de la Facultat, de la qual s’en farà càrrec, el Prof. Dr. Rafael Garcia Mahiques, Professor Titular del Departament d’Història de l’Art.

Tindrà cura, a més a més, de la revista Saitabi i de fer funcionar el comité científic. En relació a aquesta publicació caldria dedicar molts esforços per tal d’aconseguir que la seua singladura sense timoner no la transforme en un contenidor d’escassa qualitat. Ben contrariament hauríem d’estar a l’aguait per tal d’aconseguir que complesca amb els criteris de qualitat que permetrien incorporar-la als índexs de referència, la qual cosa afavoriria especialment els nostres becaris i personal en formació.

Gestionarà la revista a través de OPEN JOURNAL SYSTEMS connectada al repositori oficial de la nostra Universitat, RODERIC.

(5) Degà.

(5.1.) En l’àmbit de la recerca fóra escaient organitzar sessions informatives –destinades tant al PDI com als estudiants de l’últim any dels graus i màsters impartits a la Facultat- on els Departaments o les unitats de recerca exposàren les respectives activitats. El format d’aquestes sesions podria ser diversament: uns seminaris concentrats en uns quants dies o una activitat desenvolupada al llarg de l’any acadèmic.

(5.2.) Un especial interés ens mereix la creació d’una Aula Humanitats: Studia humanitatis.

Els darrers temps i les afirmacions de les nostres espcialitats han fet que la comunicació entre els membres de la Facultat i de la resta de la Universitat siga ben aviat escasa. Hom proposa crear un espai d’intercanvi, compartit amb els nostres companys de viatge intel·lectual, és a dir els filòsofs i els filòlegs, amb l’intenció de proposar activitats comunes, que giren al voltant de les Humanitats. Podríem servir-nos d’aquesta aula per incorporar l’exepriència de tots aquells que han format part de la nostra Universitat tot utilitzant formats diversos: entrevistes, xerrades, etc. En aquest context, serà la nostra Facultat la que prenga l’iniciativa, si aconseguim el suport de la Junta, per activar aquesta proposta.

Volem, doncs, que presente un doble vessant. D’una banda siga l’espai on compartir experiències d’estudi i recerca, alhora que lúdiques, i d’altra que ens permeta adoptar posicions de defensa de les Humanitats en aquest incert context on els Studia humanitatis tenen totes les de perdre. Conjurar aquesta preocupant situació ens empeny a viatjar amb els nostres companys de travessia, amb els quals ens adelitarem intel·lectualment.

***

L’equip te el propòsit i vol governar la Facultat de Geografia i Història de forma col·legiada, encara que al front de cadascuna de les responsabilitats hi haja una persona; tots plegats volem contribuir a millorar el nostre futur col·lectiu. Aquesta és, també, la raó per la qual us invitem a participar a tots els presents en aquest projecte; als membres de la Junta us sol·licitem, a més a més, el vostre suport i confiança que podeu fer palés el 29 de febrer; als que no formeu part de la Junta, i heu vingut a escoltar-nos, us invitem a que ens proporcioneu idees i crítiques al nostre programa i, si s’escau, a la nostra gestió.

Tots som necessàris, cadascú al seu lloc.

Voldríem, per concloure aquesta intervenció, llegir unes paraules de Sèneca referides a la participació ciutadana als projectes col·lectius:

“si la fortuna t’allunya dels primers llocs de la república, resta a peu dret i ajuda amb el teu clam, i si algú t’estreny la gola, resta a peu dret i ajuda amb el teu silenci. Mai no és inútil el treball del bon ciutadà : oït o vist, amb el rostre o amb un senyal, amb la persistència callada i àdhuc amb el seu caminar aprofita” [de la tranquil·litat de l’esperit].

Moltes gràcies per la vostra presència i pels vostres suggeriments.

L'equip de Paco Gimeno Blay vol informar d'una gran notícia 

És una bona nova que ens satisfà moltíssim. 

No podien tenir un final de campanya millor. 

La nostra companya María José López García
ha estat acreditada com a Catedràtica de Geografia. 

María José té molts coneixements de la seu matèria, 
però sobretot té una gran vàlua humana. 

Estem orgullosos de ser els seus companys 
i d'haver conegut aquesta notícia avui mateix.

La felicitem.
Enhorabona. 

Estoy muy contento, muy satisfecho, por la gran cantidad de apoyos y de simpatías que recibo. Que recibe esta candidatura. En comentarios del blog. En correos. Personalmente. Son muchas las muestras de respaldo a lo que representamos, a lo que podemos hacer y a nuestro programa. Además, son personas de distinta sensibilidad y posición académica. Es una satisfacción comprobar que no estoy solo, que no estamos solos. Por activa y por pasiva, numerosos compañeros del PAS, del PDI y de los estudiantes me han dicho expresamente que este proyecto ilusiona.

Acabo de recibir un correo personal del Dr. Javier Fernández Nieto. Es a la vez una muestra de cariño y de exigencia. Confía en esta candidatura y sabe que no todos piensan como él. Pero tiene la generosidad de manifestarme con todas las palabras el apoyo que puede darnos. Ese respaldo es aún más grande si tenemos en cuenta que me dedica unos elogios absolutamente exagerados y que yo le agradezco. Confía tanto, que es un compromiso, algo que estamos dispuestos a asumir. Además, sus palabras son sensatísimas, una auténtica epístola moral, como no podría ser de otra manera.

¿Qué me dice? Pues entre otras cosas: que recuerde a mi maestro el Profesor Josep Trenchs Odena, que ejerció honorablemente el decanato de la Facultad hace ya años. Que no olvide tampoco a Santiago Sebastián, que fue un auténtico y cabal universitario. Que seamos consecuentes con nuestro programa. ¿Para qué? Para que haya congruencia entre vida y palabra. O como declaraba Séneca: concordet sermo cum vita.

El ejemplo diario que desprenda nuestra actuación tiene que responder a cuanto públicamente se haya defendido, añade el Profesor Fernández Nieto. Y es preciso cumplirlo con desinterés personal y con independencia, cosa que el Dr. Fernández Nieto espera. Confirmaremos, me dice, la esperanza que hemos despertado para mejorar la labor universitaria. Corrobora algo que habíamos comprobado: que muchos universitarios se han sentido identificados.

Los verdaderos maestros son siempre el referente que debería modelar nuestro comportamiento científico y académico, me dice el profesor Fernández Nieto. Hay que emular a los grandes, valernos de su guía y de su legado para alcanzar las metas concretas de cada especialidad, insiste. Es una sabia recomendación, sin duda. No te desvíes de ese camino, me añade. Y resiste a las tentaciones de la demagogia, apostilla. Por supuesto, es lo último a lo que estaríamos dispuesto.

Vosotros habéis decidido abandonar el retiro, el gabinete, para mejorar nuestra Facultad, añade el Dr. Fernández Nieto. Debo expresaros mi gratitud, porque estáis sacrificando de manera altruista muchas jornadas de provecho para impulsar la tarea universitaria. Vuestra prueba merece la pena: son palabras que agradecemos.

Una última consideración, añade el Profesor Fernández Nieto: que de esta experiencia no surja nada que altere vuestras vidas de trabajo y de investigación. Manteneos igual que erais y pasad por alto cualquier incomprensión, contradicción  o desaire, concluye.

Así continuaremos.

Javier: muchas gracias por este respaldo.

Voglio vivere così (1941), Ferruccio Tagliavini

…Voglio vivere così
col sole in fronte
e felice canto
beatamente
Voglio vivere e goder
l’aria del monte
perché questo incanto
non costa niente…